Vilamarxant coneix a Peset Aleixandre
Ahir la Casa de la Cultura va acollir la projecció del documental ‘Peset, un home bo. Metge, rector i republicà’, en què s'aprofundeix en la figura del metge i polític valencià des de diferents vessants.
30/10/2017

Molts coneixem l’avinguda Doctor Peset Aleixandre o l’hospital Doctor Peset de València, però no tots sabem qui va ser Joan Peset Aleixandre i el seu paper en la història de la ciutat.

 

Ahir, els assistents a la projecció del documental ‘Peset, un home bo. Metge, rector i republicà’, a la Casa de la Cultura, pogueren aprofundir en la figura d’este metge, científic i rector de la Universitat de València.

 

L’acte va estar organitzat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilamarxant i el llargmetratge està dirigit per Matilde Alcaraz i Santiago Hernández, de Documentart.

 

Es tracta del primer documental que s’ha fet sobre Peset Aleixandre i aporta nombrós material inèdit, entre el qual destaca l’última entrevista que va concedir Juan Peset Llorca, fill del rector Peset. Una entrevista que li va fer la seua néta i, alhora, besnéta del rector, Natalia Castellanos, el que atorga emoció personal a la història, junt a les intervencions dels néts del metge valencià.

 

El documental també va articulant-se amb els testimonis d’investigadors, historiadors i catedràtics de medicina i història de la Universitat de València, a més d’Alejandra Soler, mestra republicana i alumna de Peset. Entre totes i tots es dibuixa el perfil científic, universitari i polític del doctor.

 

Peset, metge i rector

 

Joan Peset Aleixandre va nàixer a Godella en 1886 i va morir afusellat, el 24 de maig de 1941, al mur del cementeri de Paterna, després d’un procés sumaríssim.

 

La seua personalitat respon al model d’intel·lectual, als 22 anys tenia cinc títols universitaris, i durant la seua vida, va sumar tres doctorats. A més, al documental es destaca la seua dedicació a la medicina, el seu important paper en la vacunació i el seu treball investigador.

 

De fet, un dels moments destacats de la pel·lícula és quan es narra que va provar una vacuna contra la meningitis en el seu propi fill. També se’l va conèixer com l’apòstol de la vacuna i va fer campanyes de vacunació, entre d’altres llocs, a la veïna localitat de Cheste.

 

Entre els anys 1932 i 1934 va ser rector de la Universitat de València, lloc des d’on va impulsar l’edifici on ara mateix està el Rectorat, a l’avinguda de Blasco Ibáñez, o el Col·legi Major Lluís Vives.

 

Peset, el vessant polític

 

Com a polític, va formar part de l’esquerra burgesa valenciana. En este vessant, no va destacar excessivament fins al final de la Segona República. Però en 1936 va encapçalar les llistes de València pel Front Popular i va ser el diputat més votat per la seua circumscripció.

 

Segons descriuen els seus familiars, este èxit i la seua excel·lent tasca professional van alçar molts recels que després influirien en la seua sentència. Amb tot, ell va ajudar a molts temples religiosos a no ser assaltats i també, junt a altres figures de la història valenciana, va evitar que la Mare de Déu dels Desemparats siguera segrestada.

 

El seu fill apunta en l’entrevista que, més enllà de la denúncia contra ell que va interposar un grup de falangistes valencians, entre els quals estava el també metge Marco Merenciano, van ser motivacions econòmiques relacionades amb el laboratori Peset les que desencadenaren la seua condemna a mort.

 

Entre els familiars es reconstrueix la imatge de Peset marit i pare en aquella època convulsa. El fill recorda com van arribar a Alacant per anar-se’n en un vaixell que mai va arribar, el patiment que visqueren en els camps de concentració de 'los Almendros', a Alacant, a Albatera i, més tard, a Portacoeli.

 

La família també narra el drama que va suposar el seu doble processament i com la seua dona va recórrer València sol·licitant el seu indult. Finalment, no ho va aconseguir i Joan Peset Aleixandre va morir afusellat al cementeri de Paterna, condemnat per auxili a la rebel·lió i, segons expliquen els testimonis, amb proves condemnatòries pràcticament inexistents.

 

Una de les parts més emotives de la projecció és quan les seues nétes i nét lligen la carta que va enviar a la seua família abans de la seua execució. També destaquen, tant a l’inici com al final de la peça, les paraules que Vicent Andrés Estellés va dedicar a la seua memòria i que són recitades per la néta del mateix Estellés, Isabel Anyó Andrés.

 

Després de la projecció, el públic assistent va destacar que caldria que es difongueren més documentals d’este tipus per conéixer altres les figures de la història de València.

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30