• Visita València de veïns i veïnes de Vilamarxant.
València a través dels ulls de 12 claus
Ahir 40 veïns i veïnes de Vilamarxant van traslladar-se al centre històric de València per visitar els escenaris de la novel·la ‘Las doce llaves’, guiats per la seua autora María Villamayor.
30/10/2017

Molta gent no sap que a València van haver-hi 12 portals o que hi havia un circ romà del qual encara es conserven restes. Estes i altres curiositats que amaga el centre històric de la ciutat van ser conegudes, ahir, per 40 veïns i veïnes de Vilamarxant que van acudir a una excursió per visitar els escenaris de la novel·la ‘Las doce llaves’, de María Villamayor, en un acte organitzat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vilamarxant.

 

L’autora va ser la guia d’esta visita en què va recordar alguns dels arguments del seu llibre i les endevinalles que han d’anar desxifrant-se i que estan relacionades amb l’arquitectura del cap i casal. També va fer apunts històrics ben curiosos que formen part de la intriga de la novel·la.

 

A l’inici del recorregut, María Villamayor narrava la història dels murs i dels portals de València, des de l’època musulmana fins a la cristiana. Va recordar com la muralla medieval tenia 12 portes, que es corresponen amb les 12 claus que protagonitzen la seua obra. Com a dada curiosa, també va destacar que bona part d’esta muralla va ser enderrocada en el segle XIX, a iniciativa del governador civil Ciril Amorós. Segons ha estudiat l’autora, ho va fer “per la crisi de la seda, per raons d’insalubritat i per donar treball a les persones desocupades”. Però València no va ser l’única, bona part de les ciutats pròsperes van fer que caigueren els seus murs.

 

D’estes portes, per tant, no queden moltes restes, excepte les Torres de Quart i les de Serrans que se salvaren perquè feien les funcions de presó en aquells moments.

 

Des de les Torres de Quart, la primera parada del recorregut va ser al carrer de Carnissers, on es trobava el Portal Nou, també conegut com Portal de Sant Josep. Va ser l’últim en ser construït i era molt semblant a les Torres de Quart.  

 

La història del ‘pardal de Sant Joan’

 

La següent parada va ser a l’església dels Sants Joans, al costat del Mercat Central, i a la part posterior de la mateixa, on es pot vore el conegut ‘pardal de Sant Joan’. L’escriptora contava la que, diuen, és la seua llegenda. En èpoques de pobresa, molts camperols venien a la ciutat amb els seus fills menuts buscant un treball per a ells. A sovint no ho aconseguien, i els pares els deien que la bola d’or que porta l’au cauria en algun moment i que, si estaven allí, es farien molt rics. Els xiquets quedaven contemplant el pardal i, quan s’adonaven que no estava el pare, es posaven a plorar. Els comerciants estaven acostumats a estes escenes i molts d’estos menuts acabaren a casa d’alguns d’ells.

 

La ruta continuava pel Mercat Central, la Plaça de l’Ajuntament i es va fer una parada per fer un mosset a la Plaça dels Pinazos. Allí estava el Portal dels Jueus, situat a prop del cementeri jueu, sobre el qual es va construir l’església de Santa Caterina de Siena. Damunt d’estos terrenys hi ha un conegut centre comercial i, per eixa zona, hi ha també alguns túnels que, durant la Guerra Civil, van emparar-se per amagar quadres del Museu del Prado, igual que va passar amb les Torres de Serrans.

 

La riquesa històrica de Sant Joan de l’Hospital

 

Continuant el recorregut, es va passar per la Glorieta, on estava el Portal de la Mar. L’autora feia, després, una parada en un dels seus llocs preferits i destacats del llibre, Sant Joan de l’Hospital, l’església més antiga de València després de la Reconquesta. Com a dades curioses d’este indret d’estil gòtic, està la capella barroca de Santa Bàrbara, on es conserven les relíquies de l’emperadriu Constança de Grècia, qui va demanar refugi a València perquè era família de Jaume I. També hi ha un cementeri medieval, que pot visitar-se entre setmana, i algunes restes del Circ Romà de València. María Villamayor també destacava la capella de Sant Miquel Arcàngel, on hi ha unes pintures murals del 1270 que van ser descobertes recentment baix diferents capes de calç.

 

Una parada quasi obligada era el Micalet, un dels escenaris importants de la novel·la, així com el Museu de l’Almoina. Per accedir-hi, els assistents es dividiren en dos grups per visitar algunes de les restes més antigues de València i dels edificis de la fundació de la ciutat, com unes termes o algunes parts de la trama viària principal de l’època.

 

Final del recorregut

 

La visita finalitzava a la Plaça de la Mare de Déu i a les Torres de Serrans. En el primer lloc, María Villamayor feia referència al Tribunal de les Aigües, per la importància que també té a la trama del seu llibre. I com a curiositat, l’autora va fer que el públic es fixara en el rosetó jueu que hi ha a la Catedral, una cosa prou atípica en un temple d’estes característiques. Segons explicava, “sembla que van ser els prestadors jueus de l’època els que van finançar l’obra i, a canvi, van demanar que es posara este símbol”.

 

En l’última parada a les Torres de Serrans, molts dels assistents van descobrir les gàrgoles que hi ha en esta construcció. Finalment, María Villamayor agraïa a tots els participants el seu interès i va prometre que, quan acabe la segona part de ‘Las doce llaves’, vindrà a presentar-la a Vilamarxant. 

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30