• Ensemble Concordança a la Casa de la Cultura de Vilamarxant.
La dolçaina passa dels carrers a les sales de concerts
Ahir la formació valenciana ‘Esemble concordança’ va oferir a la Casa de la Cultura un repertori en què va unir la música de dos dolçaines a la d’un piano de cua i un trombó.
12/11/2017

Molts veïns i veïnes de Vilamarxant descobriren, ahir de vesprada, les diverses sonoritats que pot tindre l’instrument més representatiu de la música valenciana: la dolçaina. Tots estem acostumats a escoltar-la en actes de carrer, en esdeveniments festius i acompanyada del tabal.

 

Però el quartet ‘Ensemble Concordança’ va demostrar que el seu so, viu i fort, pot acompanyar perfectament a la dolçor del piano o al registre greu del trombó. De fet, esta formació ha sigut pionera en adaptar la dolçaina a un repertori de música de cambra, tocant amb esta barreja instrumental, per primera vegada, al Palau de la Música de València en 2015.

 

La pianista Marisa Sedano, el trombonista Carlos Gil, i els dolçainers Xavi Richart i Cristina Martí van oferir al públic assistent a la Casa de la Cultura concordances i unions quasi impossibles en què van aconseguir l’harmonia de tres instruments aparentment tan diferents.

 

Van interpretar peces per a esdeveniments, com entrades de casaments, melodies que conten històries i llegendes, música de cambra i, fins i tot, una banda sonora.

 

El paper de Vilamarxant en el món de la dolçaina

 

A més, durant l’actuació, van explicar la història i les curiositats de la dolçaina. Una d’elles, segons comentava Xavi Richart, és que bona part de la canya que s’empra per fabricar les dolçaines a València s’adquireix a Vilamarxant.

 

Richart també va detallar com ells han aconseguit que este instrument vaja incorporant-se a la música de cambra, ja que actualment ja hi ha compositors que creen música per a ell, sobretot, a través de concursos de composició.

 

Sobre els seu orígens, va comentar que l’ofici de dolçainer és molt antic i que, segles enrere, es dedicaven a amenitzar qualsevol esdeveniment a la nostra terra, abans que en este paper també entraren les bandes de música. També va destacar com, cada vegada, hi ha més dones que toquen la dolçaina, instrument típicament masculí dècades enrere.

 

El concert va finalitzar amb dos peces molt poc interpretades per esta combinació d’instruments, la samba ‘Fogo da mulata’ i ‘My way’ de Frank Sinatra.

 

Els músics van tindre paraules d’agraïment per al públic i per a totes les persones que han fet possible la seua actuació, amb un especial reconeixement per al seu amic, músic i director de Vilamarxant Gaspar Sanchis. El públic els va tornar eixos agraïments transformats en un llarg i sorollós aplaudiment al final de l’actuació. 

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30